Tècnica fotogràfica

Principis bàsics de fotografia

Els tres elements bàsics a tenir en compte a l'hora de fer una fotografia són: la quantitat de llum que deixem entrar a la nostra càmera, el temps d'exposició i l'òptica que utilitzem. Cadascun d'aquests paràmetres es regula amb un dispositiu de la nostra càmera:

• El diafragma, controla la quantitat de llum que entra en la càmera.
• L'obturador, regula el temps d'exposició.
• L'òptica estableix una distància focal.

Els dos primers valors, junt amb la sensibilitat ISO determinen l'exposició adequada per fer la fotografia tenint en compte la llum de l'escena. Per poder fer-ho, la majoria de càmeres incorporen un sensor anomenat fotòmetre o exposímetre que mesura la quantitat de llum i fa un càlcul per relacionar l'obertura de diafragma, la velocitat d'obturació i la sensibilitat (valor ISO).

Si canviem un dels valors, haurem de compensar els altres per mantenir el mateix nivell d'exposició, és el que es coneix com a llei de reciprocitat. Per exemple, si a una fotografia amb una exposició de F5.6 d'obertura i 1/125 de velocitat li obrim el diafragma a F8 haurem d'augmentar el temps d'exposició un punt, és a dir 1/250 per tenir el mateix valor d’exposició.

Per poder controlar els valors d'exposició d'una manera senzilla i ràpida les càmeres incorporen una eina que permeten fer una fotografia per sobre i per sota del valor que dóna el fotòmetre.

El més habitual és fer fotografies en una manera automàtica i no tenir en compte aquests paràmetres. Simplement mirem la pantalla, enquadrem i disparem. La nostra càmera fa per nosaltres l'elecció dels valors d'exposició. S'ha de tenir en compte, però, que no sempre l'elecció que fa la càmera és la més adequada. Normalment en un enquadrament hi ha diferents valors de lluminositat (zones més fosques i altres més il·luminades) el fotòmetre no considera les diferents lluminositats, sinó que, o bé calcula una mitjana de la llum de l'escena, o només valora la lluminositat d'una determinada zona.

La primera d'aquestes dues fotografies està realitzada fent ús dels valors indicats pel fotòmetre de la càmera, la segona està dos punts per davall. A la primera imatge el cel es veu com una taca blanca, està clarament sobreexposat, a la segona la part de l'escultura i la zona de gespa que l'envolten queden molt obscures, està subexposada. La nostra percepció a l'hora de fer la fotografia seria un poc paregut a la suma de les dues, veuríem l'escultura i el cel blau amb núvols.

Un altre elemenent que es s’ha de tenir en compte a l’hora de calcular l’exposició és el que es coneix com valor ISO. És un valor que està lligat a la sensibilitat del dispositiu de captura: pel·lícula en la fotografia analògica o sensor les càmeres digitals. A valors baixos de la sensibilitat ISO, el sensor és menys sensible a la llum, la qual cosa sol ser un inconvenient ja que necessitarem més llum per a fer fotos, no obstant açò la textura del gra de la pel·lícula serà menys evident el que permetrà realitzar ampliacions. Amb valors alts de sensibilitat (nombres ISO alts) les possibilitats de realitzar fotos amb poca llum, però la imatge es veurà amb un gra (una textura) que li restarà nitidesa.

Pàgines recomanades: La Exposición: La Primera Clave de una Buena Fotografía