Tipus d'enquadrament
Angle, nivell, altura i distància de l'enquadrament
Es denomina enquadrament a la selecció de la realitat que selecciona el fotògraf o l'operador de càmera. Habitualment se li diu pla.
Angle
La imatge audiovisual implica un angle d'enquadrament. El nombre d'angles és infinit, ja que hi ha un nombre infinit de punts a l'espai on situar la càmera, però en la pràctica, distingim generalment tres categories: Angle recte, picat i contrapicat.
- Angle recte o normal: la càmera se situa de manera frontal a l'escena, sense cap inclinació.
- Picat: la càmera mostra la escena de dalt a baix. Si la presa és totalment des de d’alt es denomina angle zenital.
- Contrapicat: la càmera mostra la escena de baix a dalt. Si la presa és totalment des de baix es denomina angle nadir.
Nivell
Aquest concepte fa referència a la relació que hi ha entre els elements verticals i horitzontals de l'escena en relació a les vores de l'enquadrament. Si l'enquadrament està anivellat, les vores horitzontals de la imatge seran paral·lels a l'horitzó del pla i perpendiculars als elements verticals. Si l'horitzó està en un angle diagonal, la imatge serà obliqua.
L'enquadrament inclinat és poc comú. Un exemple clàssic de la utilització d'aquest tipus d'enquadrament és el de la pel·lícula The Third Man (1949) de Carol Reed.
La imatge mostra dos plans d’aquesta pel·lícula, el pla de l'esquerra manté un nivell horitzontal (normal), en el de la dreta se’ns mostra un pla en el que la càmera està inclinada.
Distància
La mida d’un pla pren com a patró el cos humà, d’aquesta manera s’estableix una classificació en funció de la major o menor quantitat de camp que ocupen els personatges dins l’enquadrament. En la pràctica aquesta classificació és imprecisa, ja que es poden donar enquadraments que no siguin fàcils d'identificar. Prova d'aquesta falta de rigor és que cada idioma estableix una terminologia pròpia difícilment traslladable a una altra llengua.
Com podem apreciar en la il·lustració en anglès es diferencien fins a quatre tipus de pla per al rostre close-up.
En la pràctica el realitzador utilitza aquesta classificació com a punt de partida per després corregir la grandària demanant un pla més tancat, o més obert, és a dir més proper a l'objecte o subjecte, o més llunyà al mateix.
Classificació dels enquadraments.
L’ENQUADRAMENT
Espai per indicar el nombre i el tipus de pla tenint en compte la següent classificació:
Pla general (P.G.)
Introdueix a l'espectador en la situació, li ofereix una vista general i li informa sobre el lloc i de les condicions en què es desenvolupa l'acció. Sol col·locar-se al començament d'una seqüència narrativa. En un pla general se solen incloure molts elements, per la qual cosa la seva durada en pantalla haurà de ser major que, per exemple la d'un primer pla, perquè l'espectador pugui orientar-se i fer-se càrrec de la situació.
- Pla panoràmic general. Abasta elements molt llunyans. En ell els personatges tindran menys importància que el paisatge.
- Gran pla general. És una panoràmica general amb major acostament d'objectes o persones. (Al voltant de 30 metres).
- Pla general curt. Abasta la figura humana sencera amb espai per a dalt i per a baix. Aquest pla és pura i exclusivament de context. Poden veure's els personatges i les seves accions, cobrant així la seva importància.
Pla Americà (P.A.)
Mostra les persones del genoll cap amunt. També s’anomena tres quarts, pla mitjà llarg o pla vaquer, s'utilitza regularment per mostrar-la acció de les mans.
Pla Mig (P.M.)
Primer Pla (P.P.)
Enquadrament d'una figura humana del rostre i una part reduïda del seu cos. permet una identificació emocional de l'espectador amb els personatges. És molt més subjectiu i directe que els anteriors i mostra la psicologia del personatge.
Primeríssim Primer Pla (P.P.P.)
Se centra en una part reduïda del personatge com pot ser la cara, la mà, els ulls…
Pla Detall
Equivalent al Primeríssim Primer Pla però d’un objecte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada